WHEN I'M SIXTY-FOUR. The Beatles

En certa ocasió en què estava estirat al llit, la noia qui sortia aleshores, que jeia al meu costat, em va preguntar que quins eren els meus somnis, que què esperava de la vida. Confesso que la qüestió em va agafar amb la guàrdia baixa. Però després de donar-hi voltes i de mirar al sostre una estona, no vaig saber què contestar-li.
El dissabte passat, en circumstàncies semblants em van fer la mateixa pregunta. Quinze anys després la resposta va ser pràcticament la mateixa. Vaig intentar contestar tot tirant de la meva retòrica i raonar-ho amb diversos circumloquis. Però la realitat és que més tard, quan ja em trobava sol, vaig tornar a pensar-hi i se’m va instal•lar un estat neguitós al cap que em va durar fins a l’endemà.
De fet, ara que hi torno a pensar, segueixo sense trobar una resposta. Sí, està clar que tinc petits objectius que més o menys vaig aconseguint. Però un somni, amb majúscules, si és que el tinc ben interioritzat, no l’acabo de descobrir. En fi, potser seria més feliç si tingués els somnis que acostuma a tenir la majoria de la gent. Fins i tot, The Beatles el tenien.

LLETRA
When I get older losing my hair, many years from now, will you still be sending me a valentine, birthday greetings bottle of wine. If I'd been out till quarter to three, would you lock the door? Will you still need me, will you still feed me, when I'm sixty-four. You'll be older too. And if you say the word, I could stay with you. I could be handy, mending a fuse when your lights have gone. You can knit a sweater by the fireside, Sunday mornings go for a ride, doing the garden, digging the weeds. Who could ask for more? Will you still need me, will you still feed me, when I'm sixty-four. Every summer we can rent a cottage, in the Isle of Wight, if it's not too dear, we shall scrimp and save. Grandchildren on your knee: Vera Chuck & Dave. Send me a postcard, drop me a line, stating point of view. Indicate precisely what you mean to say. Yours sincerely, wasting away. Give me your answer; fill in a form mine for evermore. Will you still need me, will you still feed me, when I'm sixty-four.

TRADUCCIÓ
Cuando me haga viejo y pierda mi pelo, de aquí a muchos años, aun me enviarás una postal de enamorados, una botella de vino como felicitación de cumpleaños? Si he estado fuera hasta las tres menos cuarto, cerrarás la puerta con llave? Aun me necesitarás, aun me alimentarás cuando tenga sesenta y cuatro años. Tú también serás más mayor, y si dices la palabra, podré estar contigo. Podré ser servicial, al arreglar un fusible cuando se vaya la luz de tu casa. Puedes tejerme un suéter al lado del hogar. Los domingos por la mañana pasear, cuidar el jardín, arrancar las malas hierbas. Quien podría pedir más? Aun me necesitarás, aun me alimentarás, cuando tenga sesenta y cuatro años? Cada verano podemos alquilar una cabaña, en la Isla de Wight, y si no también, querida, podremos malcriar y cuidar a nuestros nietos en tus rodillas: Vera, Check & Dave. Envíame una postal, escríbeme una línea, dándome tu punto de vista. Indica exactamente lo que quieres decir. Tuyo sinceramente, me despido. Respóndeme, rellena un formulario. Mía para siempre jamás. Aun me necesitarás, aun me alimentarás, cuando tenga sesenta y cuatro años.




Bé, de fet si que tinc un somni. Una mica absurd i totalment impossible, en sóc plenament conscient. I no obstant això ja ho he dit algun cop fins i tot en aquest bloc. Per tant, com que mai no tindrà lloc, és millor deixar-ho aquí. Però si algú està molt interessat a saber-ho, no teniu més que preguntar-ho.