Pàgines

divendres, 19 de desembre del 2008

NO RAIN. Blind Melon

No sé si recordeu una història que vaig publicar durant diversos dies ja fa algunes setmanes. Sí, aquella en què algú es lamentava perquè s’havia acabat una relació sentimental i em va triar a mi per descarregar totes les seves frustracions. Alguns de vosaltres em vau indicar que no calia ser tan dur amb aquesta persona, que mereixia una mica més de simpatia i de comprensió. I justament perquè crec en aquests dos valors li havia de fer veure que era obvi que era una relació extinta. De res servia que li digués el que volia escoltar; de res servia que hi posés draps calents. Les males notícies, com abans millor i amb la finalitat d’intentar que reaccionés, vaig ser absolutament franc. Tinc la satisfacció que alguns altres vau trobar aquesta segona línia d’actuació l’adequada i vaig poder sentir com m'animàveu a seguir per aquest camí.

Mentre escrivia sobre la desventura que assaltava a aquest personatge em vaig guardar molt de donar pistes sobre el seu sexe. Si em preguntàveu qui era, us contestava que hi havia tants arguments per pensar que podia ser noi com una noia. Però malgrat els meus intents per no declarar el seu gènere, estic convençut que la gran majoria de vosaltres ja intuíeu que el ser desgraciat en qüestió és un noi. Hi ha qui, fins i tot, va trobar una petita relliscada meva en una de les entrades al bloc que ho així ho revelava.

Fins aquí, tot correcte. Ara que ja ha passat un temps em pregunto si, en algun moment, heu sentit curiositat per saber què va passar després. No gosaria dir que és una història acabada. És més, tinc dubtes tan seriosos al respecte que en absolut descarto que durant els propers dies el meu telèfon mòbil pugui tornar a sonar a qualsevol hora intempestiva. Però abans d’explicar-vos aquesta mena de desenllaç transitori, penso si el meu amic realment era conscient del que em va dir: “quan veig la meva vida i el que m’està passant no puc evitar que em vingui al cap la cançó de Blind Melon.”


All I can say is that my life is pretty plain and I like watching' the puddles gather rain. And all I can do is just pour some tea for two and speak my point of view, but it's not sane, it’s not sane. I just want some one to say to me I'll always be there when you wake. Ya know I'd like to keep my cheeks dry today, so stay with me and I'll have it made. And I don't understand why I sleep all day and I start to complain that there's no rain. And all I can do is read a book to stay awake and it rips my life away, but it's a great escape. Escape... Escape... Escape... All I can say is that my life is pretty plain ya don't like my point of view ya think I'm insane. It’s not sane......it's not sane.

Todo lo que puedo decir es que mi vida es bastante simple y me gusta observar los charcos que forma la lluvia. Y todo lo que puedo hacer es servir té para dos y decir lo que pienso. Pero no es de cuerdos, no es de cuerdos. Sólo quiero alguien que me diga: “siempre estaré allí cuando te despiertes”. Sabes que me gustaría mantener secas mis mejillas hoy. Así que quédate conmigo y haré que se cumpla. Y no comprendo por qué duermo todo el día, y me empiezo a quejar de que no llueve. Y todo lo que puedo hacer es leer un libro para estar despierto y mi vida de desgarra, aunque es una gran escapatoria. Escapo... Escapo... Escapo... Todo lo que puedo decir es que mi vida es bastante simple no te gusta mi punto de vista? crees que estoy loco? No es de cuerdos......no es de cuerdos.

(ESCOLTA-LA)

1 comentari:

Unknown ha dit...

Hola mi queridisimo amigo Quim...bueno creo que puedo considerarme una de las personas que se dio cuenta que era un chico no?...jajaja...busque tu bendita camiseta de basquet por todas las casas de deportes de Argentina y ni puto rastro de la misma :( Parece que en este país no son muy aficionados a este deporte :)...en fin...igualmente te traje un regalo cuando gustes te lo doy...Saludos a tu amigo, el desaventurado, y decile de mi parte que "EL TIEMPO LO CURA TODO" frase hecha pero muy cierta...