HUMAN. The Killers

Wilt Chamberlain, l’home que va anotar 100 punts el 2 de març de 1962 en la victòria de los Sixers de Philadelphia sobre los Knickerbockers de New York (169-147), comentava que després d’haver aconseguit aquesta extraordinària fita els fans sovint l’aturaven pel carrer per comentar-li amb gran orgull que havien estat al Hersheypark Arena (Hershey, Pennsylvania) el dia que el jugador va assolir aquella proesa. A continuació, feia una reflexió molt interessant. Venia a concloure que si hagués portat un compte de totes les persones que en els anys posteriors a aquella nit màgica van explicar-li que havien assistit en viu a la seva actuació llegendària, el pavelló que va acollir el partit hauria d’haver tingut una capacitat deu vegades superior a les vuit mil localitats que tenia d’aforament. Però el més curiós de tota aquesta història és que cap televisió va retransmetre l’esdeveniment d’aquell dia de finals d’hivern de 1962. No hi ha imatges. Com és possible, doncs, que tanta gent li digués que mai no oblidaria aquell partit? La qüestió és que Chamberlain, que també afirmava haver-se anat al llit amb més de 20.000 dones durant la seva vida (malgrat que no se li coneix cap fill), potser havia desenvolupat certa tendència a l’exageració. O potser no. Vaja, en tot cas, ningú no dubta que era un individu amb un talent físic superlatiu i que les seves estadístiques difícilment algú les pugui mai igualar.

 

El mateix 2 de març, quaranta anys més tard, vaig ser jo qui va tenir el privilegi de gaudir d’una altra actuació magnífica, en aquest cas d’algú molt més proper. Estic parlant de l’Oscar Valenciano qui, en una matinal inoblidable (almenys per a mi ja que, coincidències de la vida, resulta que celebro l’aniversari en aquesta data) va donar una lliçó magistral de com s’ha de jugar a bàsquet. L’Òscar va anotar 45 punts des de totes les posicions possibles: 6 triples, 10 cistelles de dos punts i 7 tirs lliures. Aquestes dades en sí mateixes són més que bones. No obstant això, l’Òscar va robar set pilotes i va repartir 10 assistències. Tampoc no hi havia televisions. Però sí que conservo l’acta del partit i difícilment oblidaré aquest matx.

Des d’aleshores han passat més de 10 anys però la majoria dels que integraven aquell equip seguim malalts (crònics) per aquest apassionant esport. Hem hagut de patir moltes derrotes i hem aconseguit moltes victòries. Nous jugadors han arribat a l’equip i d’altres (alguns històrics) han passat pàgina. Hem viscut situacions de tot tipus, les més còmiques i les més rocambolesques. Ara gaudeixo més de les coses petites (que acostumen a ser les importants): aquell rebot ofensiu, un pick-and-roll reeixit, la jugada de fons que tothom coneix però que continua sortint, l’ajuda al company.

Aquesta temporada tots som un any més grans. Però també un any més savis. Cada cop sabem triar millor i som més conscients de què és el que no estem capacitats de fer. Això és un gran actiu ja que minimitza els errors. La il·lusió és màxima. Per als profans potser només som nens que juguen a pilota. I no dic que en el fons no tinguin raó. Però de vegades succeeix que aquests nens decideixen que són un equip i que, junts, res no és impossible. La roda segueix girant i demà tornarem a jugar. No sé si guanyarem o perdrem. Però, dimonis, que orgullós que em sento de pertànyer a Kortatu BC.

LLETRA

I did my best to notice when the call came down the line. Up to the platform of surrender I was brought but I was kind. And sometimes I get nervous when I see an open door. Close your eyes, clear your heart. Cut the cord. Are we human? Or are we dancer? My sign is vital. My hands are cold. And I'm on my knees looking for the answer. Are we human? Or are we dancer?

Pay my respects to grace and virtue. Send my condolences to good. Give my regards to soul and romance. They always did the best they could. And so long to devotion you taught me everything I know. Wave goodbye. Wish me well. You've gotta let me go. Are we human? Or are we dancer? My sign is vital. My hands are cold. And I'm on my knees looking for the answer. Are we human? Or are we dancer?

Will your system be alright when you dream of home tonight? There is no message we're receiving. Let me know, is your heart still beating. Are we human? Or are we dancer? My sign is vital. My hands are cold. And I'm on my knees looking for the answer. Are we human? Or are we dancer? You've gotta let me know. Are we human? Or are we dancer? My sign is vital. My hands are cold. And I'm on my knees looking for the answer. Are we human? Or are we dancer?

TRADUCCIÓ

Vaig esforçar-me tot el que vaig poder per adonar-me’n quan es va tallar la trucada. Em van portar allà a dalt, a l’andana de la rendició, però jo era amable. I de vegades em poso nerviós quan veig una porta oberta. Tanca els ulls. Esvaeix el cor. Talla el cordó. Som humans? O som ballarins? El meu signe és vital. Les meves mans, fredes. I em trobo de genolls buscant la resposta. Som tots humans? O som tots ballarins?

Presento els meus respectes a la gràcia i a la virtut. Envio les meves condolences al bé. Dono les meves salutacions a l’ànima i al romanticisme. Ells sempre ho van fer el millor que van poder. I amb tant temps de dedicació em vas ensenyar tot el que sé. Digues adéu, desitja’m sort. M’has de deixar marxar. Som humans? O som ballarins? El meu signe és vital. Les meves mans, fredes. I em trobo de genolls buscant la resposta. Som tots humans? O som tots ballarins?

Estarà tot bé per a tu quan somiïs amb casa teva aquesta nit? No hi ha missatges que esperar. Deixa que sàpiga, encara batega el teu cor? Som humans? O som ballarins? El meu signe és vital. Les meves mans, fredes. I em trobo de genolls buscant la resposta. Som tots humans? O som tots ballarins? Has de deixar que sàpiga: som humans? O som ballarins? El meu signe és vital. Les meves mans, fredes. I em trobo de genolls buscant la resposta. Som tots humans? O som tots ballarins?