I LIKE BIRDS. Eels

Imagineu. És un 9 d’agost. Estem en ple període de la canícula més ferotge. Són les 12 del migdia. El sol està ben amunt. Ens escalfa cada mil•límetre del nostre cos amb tota la seva potència. I aquí, a la terminal de ferris del port de Gènova no hi ha cap ombra on poder refugiar-nos. L’ambient és força inaguantable. Portem dues hores de lenta espera per entrar el nostre cotxe dins del vaixell. Així que ja us podeu fer una idea. Ens estem, literalment, coent en els nostres propis efluvis. De vegades bufa una suau brisa marina que sembla aplacar mínimament la sensació de trobar-nos dins d’un forn. Però, és clar, només ho sembla. Als pocs segons d’haver passat l’airet, la radiació solar ataca amb més vehemència, si hi cap.

Ens dirigim de tornada a Barcelona. Estem envoltats d’una innombrable quantitat de vehicles. El ramat de conductors de cotxes, autocaravanes, furgonetes, motocicletes i camions ens preguntem amb resignació quan arribarà el nostre torn per accedir a l’interior de la nau. Hi ha un altre detall que se m’escapava: com que el ferri fa el trajecte Gènova-Barcelona-Tànger, és evident que serem els últims a entrar-hi. Per tant, resulta materialment impossible poder embarcar abans de les 2; per tant ens resten, almenys, dues hores més de tortura. Una bona manera d’acabar les vacances, no us sembla?

Passa una hora més. Hem avançat... cinquanta metres! Ho sé, no és gaire. Però ens permet tenir accés visual a l’entrada del vaixell. No obstant això, com més a prop estem d’aconseguir el nostre objectiu, més fatigosa és l’espera. Quant l’activitat solar, l’astre rei es mostra intolerant en extrem a escoltar les nostres súpliques que disminueixi la seva intensitat. Només una mica, sis plau! Però em miro la samarreta totalment xopa i comprenc que no ens queda més remei que romandre fins que arribi el nostre torn.

Per fi! Estem a les portes d’entrar al ferri. Ara els empleats de la companyia naviliera (Grandi Navi Veloci, per cert), ens demanen, no de gaire bones maneres, que ens afanyem a entrar el cotxe. Serà possible! I les quatre hores que fa que esperem, algú ha donat alguna explicació al respecte? Què va! Hem aguantat de manera força civilitzada, tenint en compte les circumstàncies. Decideixo mantenir aquesta conducta i no contesto a les exigències del personal que organitza l’embarcament dels vehicles. Els regalo un somriure cínic mentre aparquem.

I arriba el moment més desitjat. Prenem possessió del nostre camarot. Deixem l’equipatge i, a continuació, ens dirigim al bar de la coberta 8. Demanem unes begudes fredes el preu de les quals ens sembla caríssim. Home, algun detall de la companyia després de quatre hores d’agonia hauria estat bé. Tot i que, ja se sap, no es poden demanar peres a l’om. Paguem les consumicions i sortim a l’exterior a beure-les. A pesar que la temperatura segueix per la banda alta, durant 15 minuts gaudim d’un vent suau.

De tornada al camarot ens despullem i ens dutxem. És una de les sensacions més reparadores que mai he experimentat tenint en compte les quatre hores prèvies de patiment. Ens estirem al llit per descansar. Com que veig que no em dormiré, penso que el millor serà llegir les 20 pàgines que em resten per concloure “¿Me puedo quedar la camiseta?”, de Paul Shirley. Finalment m’adormo. I em desperto. Alternativament, diverses vegades. Això és el que succeeix durant les 17 hores de trajecte que hi ha entre Gènova i Barcelona.

A l’endemà al matí, ben d’hora, la megafonia anuncia que estem a punt de tocar port. Ens afanyem per agafar les nostres coses i dirigir-nos al cotxe. La part positiva d’haver entrat els últims és que sortirem els primers. Arribem a la bodega de la nau, pugem al nostre vehicle i l’engeguem. De seguida sortim. A la duana tampoc no ens diuen res. Ens incorporem al trànsit. De seguida ens rep l’estàtua de Colom. La ciutat, amb tot el seu atractiu, ens dóna la benvinguda. Bon dia, Barcelona!

LLETRA

I can't look at the rocket launch. The trophy wives of the astronauts. And I won't listen to their words 'cause I like birds. I don't care for walkin' downtown. Crazy auto-car gonna mow me down. Look at all the people like cows in a herd. Well, I like birds. If you're small and on a search I've got a feeder for you to perch on.

I can't stand in line at the store. The mean little people are such a bore. But it's alright if you act like a turd 'cause I like birds. If you're small and on a search I've got a feeder for you to perch on. I've got a feeder for you to perch on. If you're small and on a search I've got a feeder for you to perch on. I've got a feeder for you to perch on.

TRADUCCIÓ

No puc mirar el llançament del coet. El trofeu de les dones dels astronautes. I no escoltaré les seves paraules perquè m’agraden els ocells. No m’importa passejar pel centre de la ciutat. Els automòbils em volen atropellar. Mira tota aquesta gent com un ramat de vaques. En fi, m’agraden els ocells. Si ets petit i t’estan buscant tinc un lloc perquè mengis i et repengis.

No suporto fer cua a la botiga. La gent mesquina és tan pesada. Però ja m’està bé si fas com si fossis un cagarrot perquè m’agraden els ocells. Si ets petit i t’estan buscant tinc un lloc perquè mengis i et repengis. Si ets petit i t’estan buscant tinc un lloc perquè mengis i et repengis. tinc un lloc perquè mengis i et repengis.