OH, SUSIE. Secret Service

De fons es sentia música en un to exquisidament suau. No recordo el tema que s’escoltava aleshores. Però el que mai oblidaré és la cançó que va començar a sonar un cop acabada l’anterior ja que és una de les favorites del meu germà: un, dos; un, dos, tres, quatre. Billy Joel, a matter of trust. I, en aquell moment, la noia de la cafeteria va reaccionar dirigint-se a l’aparell de ràdio, origen d’aquells sons i va pujar-ne un xic el volum.
Quan va acabar la cançó em vaig aixecar i vaig dir adéu. Vaig sortir del ‘Dolce Svegliare’ i vaig començar a caminar sense rumb. Des que havia sonat la cançó de Billy Joel no feia més que pensar en el meu germà. M’hauria agradat tenir-lo al meu costat i poder parlar amb ell de les coses importants o de qualsevol frivolitat. I, de cop i volta, en aquell precís moment vaig tenir el pressentiment que també ell necessitava parlar amb mi.
Sense dubtar-ho em vaig ficar a la primera cabina telefònica que vaig trobar. Vaig posar totes les monedes que tenia i vaig marcar el número de casa esperant que contestés el meu germà. No em venia molt de gust parlar amb els meus pares. Vaig tenir molta sort. Es va posar al telèfon i es va alegrar molt que fos jo. “T’ho creuràs o no, però m’acabo de despertar.”, em va dir. “Somiava que agafaves un vaixell i te n’anaves. Jo volia marxar amb tu però no podia moure els peus del moll. Era una mica angoixant. Volia trucar-te i, ves per on que em truques tu”.
Vam estar parlant de tot una mica ben bé un quart d’hora. Poc abans de penjar em va confessar que ho havia deixat estar amb la Susanna, la noia amb qui sortia: una monada. “Molt maca, sí, però noi, té el cervell en constant ebullició” em deia, “no portem ni vuit mesos i la tia ja volia que féssim un pensament: ja saps, mirar pisos, casar-nos... Jo he intentat que comprengués que no he fet 19 anys i que ella només en té 17 i encara va a l’institut, que hem d’anar a poc a poc i que hem de viure com els joves que som”, continuava. “M’ha posat entre l’espasa i la paret i mira, m’ha sabut molt greu però hi ha centenars de coses que vull fer abans de comprometre’m”. “Ja saps que pots comptar amb mi si necessites parlar” li vaig explicar. “Crec que tens els números de telèfon del senyor Fòscolo i de la llibreria, oi?” Ell va assentir “sí, sí. Ho faré.!” Les monedes s’acabaven ràpidament i em vaig haver d’acomiadar de forma precipitada “Seguim en contacte eh, Jordi? Jo estic bé. No patiu per mi”. Això li deia a través de l’auricular però ja feia uns segons que la comunicació s’havia acabat.

LLETRA
Oh, Susie we've run out of time. Oh, Susie, say what's on your mind. We've got nowhere to run. We were much too young. Love is warm and understanding when you're seventeen love is cold, kills your dreams and schemes. Much too young the words are comin' like a neonlight. Off and on. Bringin' back last night, bringin' back last night. Oh, Susie we've run out of time. Oh, Susie, say what's on your mind. We've got nowhere to run. We were much too young. I'm in love and nothing else can make me feel this way now I'm lost not much more to say. Radio the song they're playin' can't be rightly sung. Off and on. Singin' much too young, singin' much too young.

TRADUCCIÓ
Oh, Susie, el nostre temps s’ha esgotat. Oh, Susie, digues que et passa pel cap. No tenim on fugir. Érem massa joves. L’amor és càlid i sense sentit quan tens 17 anys. L’amor és fred, mata els teus somnis i esquemes. Massa joves, les paraules arriben fent pampalluga, com llums de neó. Porta’m a l’última nit. Oh, Susie, el nostre temps s’ha esgotat. Oh, Susie, digues que et passa pel cap. No tenim on fugir. Érem massa joves. Estic enamorat i no hi ha res més que em pugui fer sentir així. Ara estic perdut. Massa coses a dir. La cançó que posen a la ràdio no la canten de forma correcta, arriba entretallada. Cantar massa joves, cantar massa joves.


(ESCOLTA-LA)