Pàgines

divendres, 20 de novembre del 2009

AT THE ZOO. Simon & Garfunkel

Molts de vosaltres ja sabeu que tinc família que viu a Màlaga. Avui, concretament, vull parlar del meu nebot, el Ferran. Té set anys. Fa poques setmanes que em va enviar el seu primer correu electrònic. Quan el vaig obrir no podia deixar de pensar en la precocitat dels nens en la interactuació amb la tecnologia i de quina manera tan natural ho afronten. No tenen por dels canvis.
El cas és que, a partir d’aleshores hem començat una comunicació força fluïda a través d’aquest mitjà. Aviat el veuré. D’aquí a dues setmanes. I, quan arribi aquest moment, cap dels dos tindrà la sensació que va sis mesos que no ens veiem.
El dimecres vaig rebre el que interpreto com una transcripció d’algun conte que hagi llegit. Em va fer molta gràcia i l’incloc en aquesta entrada. No canvio res de la puntuació. Ho deixo tal qual ho he rebut.
Li vaig contestar que aquest conte em recordava molt a una cançó de Paul Simon & Art Garfunkel: At The Zoo. Ara sé que ja se l’ha baixada, que l’ha escoltada i li agrada. Potser, després de tot, no hi ha tanta distància entre nosaltres, sobretot, la física.

"Era se una vez Pepe. Se vistió porque iban a ir al zoo, ¡bien! gritó Pepe, el señor Parker mira al cielo. ¡Va a llover pero! Pepe pensó que no le iba mal un poco al coche ¡ estaba de sucio! nadie de la familia Parker encontraba sus cosas, la señora Parker no encontraba su paraguas, Lia no encontraba su bufanda y tom no encontraba su gorra. por fin llegaron al zoo cogen las entradas primero los pinguinos, luego a los chimpances un mono le quito la gorra a Tom y el cuidador le devuelve la gorra, se metieron a ver las serpientes, luego los osos y los leones aunque se le callo el perro."


LLETRA
Someone told me it's all happening at the zoo. I do believe it, I do believe it's true. It's a light and tumble journey from the East Side to the park; just a fine and fancy ramble to the zoo. But you can take the cross-town bus if it's raining or it's cold, and the animals will love it if you do. Somethin' tells me it's all happening at the zoo. The monkeys stand for honesty, Giraffes are insincere, and the elephants are kindly but they're dumb. Orangutans are skeptical of changes in their cages, and the zookeeper is very fond of rum. Zebras are reactionaries, Antelopes are missionaries, Pigeons plot in secrecy, and hamsters turn on frequently. What a gas! You gotta come and see at the zoo.

TRADUCCIÓ
Algú m’ha dit, que és tot un esdeveniment al zoo. Ja ho crec, ja ho crec que és veritat. En un moment i un viatge curt des del costat Oriental (de la ciutat) fins al parc; només una bona i elegant passejada fins al zoo. Però pots prendre el bus que travessa la ciutat, si plou o fa fred, i als animals els encantarà que vinguis. Alguna cosa em diu que és tot un esdeveniment al zoo. Els micos recolzen la honradesa, les girafes són hipòcrites i els elefants són amables però babaus. Els orangutans són escèptics respecte als canvis a les seves gàbies, i el guarda del zoo és molt aficionat al rom. Les zebres són reaccionàries, els antílops, missioners, els coloms conspiren en secret, i els hàmsters ataquen freqüentment. Quina passada! Has de venir i veure’ls al zoo.

(ESCOLTA-LA)

dimarts, 17 de novembre del 2009

INDITEX. Francisco Nixon

Peticions, peticions que em molen un montón

Ahir el vaig veure. Efectivament, han obert un Zara en el lloc on estava el Cinema París del Portal de l’Àngel. Des del dia en que el van enderrocar ara fa uns dos anys (que mal que fa que tanquin un cinema¡) molts ens preguntàvem quin negoci s’acabaria instal•lant. Recordo tenir una conversa amb un amic especulant sobre el tipus d’establiment que hi aniria:
─Un Zara─ va sentenciar ell.
─No, impossible─ li vaig replicar. ─No veus que hi ha un aquí davant, un altre allà i un altre una mica més amunt─ vaig argumentar.
Però com tothom sap, el Sr. Amancio Ortega només obra les seves botigues als carrers més comercials.
I d’aquesta manera, els centres comercials de totes les ciutats s’acaben semblant cada vegada més i més. Ara ja és igual estar a Barcelona, Sabadell, Gijón o Praga. Sempre hi trobem les mateixes botigues del grup Inditex que tots coneixem.
L’asturià Francisco Javier Fernández (Francisco Nixon) dedica aquesta deliciosa cançó a una dependenta del Zara. Aquestes noies, al menys per mi, tenen una presència bastant discreta, gairebé mai les necessito i molt cops ni les veig. Només sembla que es dediquin a plegar la roba que la gent va agafant. Trist. Aquesta cançó m’ha fet fixar-me una mica més en elles.


LLETRA
Trabajas en Inditex, más guapa no puedes ser, parada en la puerta de al lado, me han dicho que te habías mudado. Trabajas en Inditex, doblando ropa tal vez. Si coincidimos en el supermercado, ese el día mejor del calendario. Seguramente estás sola, ya que eres nueva en la ciudad. Cualquier día de estos si me atrevo te invito a ir a bailar, te invito a ir a bailar. Trabajas en Inditex, el mundo está a tus pies, Dejando a mis problemas a un lado, yo sé que puedo ser tu aliado. Trabajas en Inditex, y estás más rica que, que... Invítame a tu cumpleaños, prometo ser todo aquello que estás buscando. Seguramente estás sola, ya que eres nueva en la ciudad. Cualquier día de estos si me atrevo te invito a ir a bailar, te invito a ir a bailar, te invito a ir a bailar, cualquier día de estos te invito a ir a bailar, cualquier día de estos te invito a ir a bailar.

(ESCOLTA-LA)

dilluns, 9 de novembre del 2009

WIND OF CHANGE. Scorpions

Avui fa 20 anys de la caiguda del mur de Berlín. Temps després molts alemanys de tots dos costats van adoptar aquesta cançó com un veritable himne d’unió i reconciliació.


LLETRA
I follow the Moskwa down to Gorky Park listening to the wind of change. An August summer night soldiers passing by listening to the wind of change. The world is closing in. Did you ever think that we could be so close, like brothers? The future's in the air. Can feel it everywhere blowing with the wind of change? Take me to the magic of the moment on a glory night where the children of tomorrow dream away In the wind of change.

Walking down the street. Distant memories are buried in the past, forever. I follow the Moskwa down to Gorky Park listening to the wind of change. Take me to the magic of the moment on a glory night where the children of tomorrow dream away In the wind of change. Take me to the magic of the moment on a glory night where the children of tomorrow dream away In the wind of change.

The wind of change blows straight into the face of time like a storm wind that will ring the freedom bell for peace of mind. Let your balalaika sing what my guitar wants to say. Take me to the magic of the moment on a glory night where the children of tomorrow dream away In the wind of change.


TRADUCCIÓ
Sigo el río Moskva abajo hacia el Parque Gorky escuchando al viento de cambio. Una noche de verano de agosto, soldados que pasan escuchando el viento de cambio. El mundo se está cerrando. Has pensado alguna vez que podríamos estar muy juntos, como hermanos? El futuro está en el aire. Puedo sentirlo por todas partes soplando con el viento de cambio. Llévame a la magia del momento en una noche de gloria donde los niños del mañana sueñan con el viento de cambio.

Caminando calle abajo. Recuerdos distantes están enterrados para siempre en el pasado. Yo sigo el río Moskva abajo hacia el Parque Gorky escuchando al viento de cambio. Llévame a la magia del momento en una noche de gloria donde los niños del mañana sueñan con el viento de cambio. Llévame a la magia del momento en una noche de gloria donde los niños del mañana sueñan con el viento de cambio.

El viento de cambio sopla directamente en la cara del tiempo como una tormenta de viento que circunda la campana de libertad para la paz de espíritu. Permite cantar a tu balalaika lo que mi guitarra quiere decir. Llévame a la magia del momento en una noche de gloria donde los niños del mañana sueñan con el viento de cambio.



(ESCOLTA-LA)

divendres, 6 de novembre del 2009

CANCIÓN PARA UN NIÑO DE LA CALLE. Mercedes Sosa, feat. Calle 13

Una petició ben oportuna, En primer lloc, per la recent pèrdua de Mercedes Sosa.; en segon lloc, per l’èxit dels Calle 13 als Grami.

Crec que va ser el mes passat quan va sortir per totes les TV del món la història aquella del nen que anava volant sol en un globus. Gaire bé mai veig els telenotícies però aquell dia, justament, vaig presenciar la notícia en rigorós directe. Recordo que vaig pensar que era una exageració, però reconec haver sentit perplexitat i cert interès per saber com acabava la història. L’endemà es va saber que tot era un muntatge televisiu orquestrat ni menys ni més que pel pare de la criatura. Bé, tot plegat resultava ser bastant penós. Sobre tot pels mitjans de comunicació que van quedar en evidència a l’oferir una notícia sense haver-la contrastat, només pel fet de considerar-la espectacular i morbosa.

Fa uns dies que escolto aquesta cançó interpretada per la cantant recentment desapareguda Mercedes Sosa i Calle 13. Músicalment ja és una combinació curiosa, fins i tot impossible, però no. Crec que s’aconsegueix un resultat molt i molt contundent gràcies al seu marcat contrast. Tots dos denuncien la crua realitat dels nens que viuen al carrer, cadascun amb el seu estil: des del plor gairebé explícit de Mercedes Sosa fins els missatges hiperrealistes de Calle 13.

Aquesta realitat, que no surt als telediaris perquè no es deu considerar notícia, existeix. I és bo que no ho oblidem i que seguim sentint ràbia, impotència o tristesa davant aquestes injustícies que encara no sabem resoldre. Proposo escoltar la cançó sense cap imatge o vídeo associat. No és necessari (però això ho deixo al criteri de l’editor del bloc) [A mi, em sembla correcte].


LLETRA
A esta hora exactamente,
Hay un niño en la calle...
¡Hay un niño en la calle!

Es honra de los hombres proteger lo que crece,
Cuidar que no haya infancia dispersa por las calles,
Evitar que naufrague su corazón de barco,
Su increíble aventura de pan y chocolate
Poniéndole una estrella en el sitio del hambre.
De otro modo es inútil, de otro modo es absurdo
Ensayar en la tierra la alegría y el canto,
Porque de nada vale si hay un niño en la calle.

No debe andar el mundo con el amor descalzo
Enarbolando un diario como un ala en la mano
Trepándose a los trenes, canjeándonos la risa,
Golpeándonos el pecho con un ala cansada.
No debe andar la vida, recién nacida, a precio,
La niñez arriesgada a una estrecha ganancia
Porque entonces las manos son inútiles fardos
Y el corazón, apenas, una mala palabra.

Pobre del que ha olvidado que hay un niño en la calle,
Que hay millones de niños que viven en la calle
Y multitud de niños que crecen en la calle.
Yo los veo apretando su corazón pequeño,
Mirándonos a todas con fábula en los ojos.
Un relámpago trunco les cruza la mirada,
Porque nadie protege esa vida que crece
Y el amor se ha perdido, como un niño en la calle.


(ESCOLTA-LA)