Pàgines

divendres, 6 de novembre del 2009

CANCIÓN PARA UN NIÑO DE LA CALLE. Mercedes Sosa, feat. Calle 13

Una petició ben oportuna, En primer lloc, per la recent pèrdua de Mercedes Sosa.; en segon lloc, per l’èxit dels Calle 13 als Grami.

Crec que va ser el mes passat quan va sortir per totes les TV del món la història aquella del nen que anava volant sol en un globus. Gaire bé mai veig els telenotícies però aquell dia, justament, vaig presenciar la notícia en rigorós directe. Recordo que vaig pensar que era una exageració, però reconec haver sentit perplexitat i cert interès per saber com acabava la història. L’endemà es va saber que tot era un muntatge televisiu orquestrat ni menys ni més que pel pare de la criatura. Bé, tot plegat resultava ser bastant penós. Sobre tot pels mitjans de comunicació que van quedar en evidència a l’oferir una notícia sense haver-la contrastat, només pel fet de considerar-la espectacular i morbosa.

Fa uns dies que escolto aquesta cançó interpretada per la cantant recentment desapareguda Mercedes Sosa i Calle 13. Músicalment ja és una combinació curiosa, fins i tot impossible, però no. Crec que s’aconsegueix un resultat molt i molt contundent gràcies al seu marcat contrast. Tots dos denuncien la crua realitat dels nens que viuen al carrer, cadascun amb el seu estil: des del plor gairebé explícit de Mercedes Sosa fins els missatges hiperrealistes de Calle 13.

Aquesta realitat, que no surt als telediaris perquè no es deu considerar notícia, existeix. I és bo que no ho oblidem i que seguim sentint ràbia, impotència o tristesa davant aquestes injustícies que encara no sabem resoldre. Proposo escoltar la cançó sense cap imatge o vídeo associat. No és necessari (però això ho deixo al criteri de l’editor del bloc) [A mi, em sembla correcte].


LLETRA
A esta hora exactamente,
Hay un niño en la calle...
¡Hay un niño en la calle!

Es honra de los hombres proteger lo que crece,
Cuidar que no haya infancia dispersa por las calles,
Evitar que naufrague su corazón de barco,
Su increíble aventura de pan y chocolate
Poniéndole una estrella en el sitio del hambre.
De otro modo es inútil, de otro modo es absurdo
Ensayar en la tierra la alegría y el canto,
Porque de nada vale si hay un niño en la calle.

No debe andar el mundo con el amor descalzo
Enarbolando un diario como un ala en la mano
Trepándose a los trenes, canjeándonos la risa,
Golpeándonos el pecho con un ala cansada.
No debe andar la vida, recién nacida, a precio,
La niñez arriesgada a una estrecha ganancia
Porque entonces las manos son inútiles fardos
Y el corazón, apenas, una mala palabra.

Pobre del que ha olvidado que hay un niño en la calle,
Que hay millones de niños que viven en la calle
Y multitud de niños que crecen en la calle.
Yo los veo apretando su corazón pequeño,
Mirándonos a todas con fábula en los ojos.
Un relámpago trunco les cruza la mirada,
Porque nadie protege esa vida que crece
Y el amor se ha perdido, como un niño en la calle.


(ESCOLTA-LA)