Pàgines

dijous, 31 de març del 2011

RADIOACTIVITY. Kraftwerk


Segueixo amb preocupació les notícies que a les darreres setmanes procedents del Japó. La catàstrofe que ha colpejat aquest país no té precedents. El terratrèmol de proporcions gegantines i la posterior seqüència de tsunamis originats com a conseqüència del cataclisme geològic han provocat una ingent quantitat de víctimes i desapareguts que passarà molt temps abans que es pugui determinar amb exactitud. I per si això no fos suficient, també arriben les informacions dels danys estructurals causats en instal•lacions estratègiques com ara les centrals nuclears de Fukujima que fan pensar en el pitjors dels desenllaços.

Tot aquest desastre m’ha fet pensar que vaig visitar una central nuclear a la primavera de l’any 1982. Era el meu primer any a l’institut i el centre on estudiava havia programat una excursió a Vandellòs 1. No recordo gaire detalls d’aquesta experiència. En tot cas, jo tractava d’escoltar amb interès les explicacions que ens donaven els experts durant la visita. També tinc ben present detalls del complex, com ara les col•losals turbines, que li donaven al lloc un aire futurista i que feia que se’m disparés la imaginació.

Poc més podria dir d’aquell dia. Si de cas, gràcies a una fotografia que he recuperat després de molt de temps, que un cop acabada la visita a la central nuclear vam anar a una platja propera.
Anys més tard, el 1989, es va declarar un incendi a la zona de turbines. Aquest incident seria declarat de nivell 3 (incident important) però sembla ser que no va provocar emissió de radioactivitat a l’exterior. No obstant això, l’elevada despesa de les mesures de correcció que exigia el Consejo de Seguridad Nuclear per esmenar les irregularitat detectades van provocar que l’empresa explotadora prengués la decisió de clausurar el reactor.

De manera que no accepto que em diguin que el que ha passat al Japó mai no podria passar aquí. El funcionament de les centrals nuclears comporta tants riscos i perills potencials de catàstrofes que incidents com el que ha tingut lloc al país nipó ens hauria de fer, obligatòriament, replantejar-nos aquesta font d’energia.


LLETRA

Radioactivity is in the air for you and me. Radioactivity discovered by Madame Curie. Radioactivity, tune in to the melody. Radioactivity, is in the air for you and me (Morse Code). (.-. .- -.. .. --- .- -.-. - .. ...- .. - -..--) Radioactivity, is in the air for you and me. Radioactivity, discovered by Madame Curie. Radioactivity, tune in to the melody. Radio Aktivitat, fur dich und mich in All entsteht (For you and me in space comes into being). Radio Aktivitat, Strahlt Wellen zum Empfangsgerat (Sends waves to receiver). Radio Aktivitat, Wenn's um unsere zukunft geht (When it's about our future). Radio Aktivitat, Fur dich und mich in All entsteht (For you and me in space comes into being) Morse Code (.-. .- -.. .. --- .- -.-. - .. ...- .. - -..--) Radioactivity. Is in the air for you and me. Radioactivity. Discovered by Madame Curie. Radioactivity. Tune in to the melody. Radioactivity. Is in the air for you and me. Radioactivity. Discovered by Madame Curie. Radioactivity. Tune in to the melody Radioactivity. Is in the air for you and me. Radioactivity. Is in the air for you and me. [Nota: Kraftwerk en Codi Morse Code es -.- .-. .- ..-. - .-- . .-. -.-]

dilluns, 14 de març del 2011

SE'M MOREN LES PLANTES. Mazoni

Casa meva no es gaire gran. Més encara, diria que és petita. Però també és força recollida. Del millor que puc parlar de casa meva és el balcó. Tot i que l’altura de casa meva és només un entresòl, tinc molta llum natural. Així que, de tant en tant, em ve al cap l’estranya idea, crear-hi en aquest espai un petit hort urbà. Res, algunes plantes senzilles de conrear. Només cal que no els falti l’aigua i, si tenim sol, tot el demés serà ben senzill. En resum, disposo de totes les condicions favorables per poder fer créixer tomàquets, julivert, cebes i algun pebrot. Així que m’agafa un rampell i m’hi poso mans a l’obra. Però no resulta. I no sé què em passa, que cada intent que faig per convertir el meu balcó en un minúscul oasi, en un verger, invariablement, totes les plantes acaben fent-se malbé. Em pregunto quina serà la raó. Penso i reflexiono, sobre què hauria de fer perquè això no tornés a succeir. I em venen al cap respostes de tot tipus. Algunes d’elles una mica peregrines, ho reconec. Al final arribo a la conclusió que no m’és possible tenir un petit hort al meu balcó. I em sento fastiguejat per rendir-me tant aviat, per ser incapaç de continuar. Què hi farem? Segurament, arribarà el punt en què un altre cop pensaré que he de tornar-ho a intentar. I, fins i tot, algun dia podria donar-se un miracle i que acabessin creixent tomàquets, julivert, cebes i algun pebrot.

LLETRA
Se'm moren les plantes, no puc fer-hi res. Per molt que les regui, se'm panseixen al cap de pocs dies i no en sé el per què. Se'm moren les plantes, no ho puc evitar per molt que m'hi esforci. Alguns diuen que és el canvi de clima però sé que no és veritat. Em posen a prova perquè saben com sóc. Que no toco de peus a terra, que quan se'm demana no hi sóc. Que tot el que creix mor poc a poc. Quan la constància flaqueja, si et distreus perds el nord. Em posen a prova perquè saben com sóc, que no toco de peus a terra, que quan se'm demana no hi sóc. Que tot el que creix mor poc a poc. Quan la constància flaqueja, si et distreus perds el nord. Se'm moren les plantes, i em poso molt trist. Però no perdo l'esperança. Compro llavors al florista cada matí.

TRADUCCIÓ
Las plantas se me mueren, no puedo hacer nada. Por mucho que las riegue, se marchitan al cabo de pocos días y no sé por qué. Se me mueren las plantas, no lo puedo evitar por mucho que me esfuerce. Algunos dicen que es el cambio de clima pero sé que no es verdad. Me ponen a prueba porque saben cómo soy. Que no tengo los pies en el suelo, que cuando me necesitan no estoy. Que todo lo que crece muere poco a poco. Cuando flaquea la constancia, si te distraes pierdes el norte. Me ponen a prueba porque saben cómo soy. Que no tengo los pies en el suelo, que cuando me necesitan no estoy. Que todo lo que crece muere poco a poco. Cuando flaquea la constancia, si te distraes pierdes el norte. Las plantas se me mueren, y me pongo muy triste. Pero no pierdo la esperanza. Compro semillas al florista cada mañana.