Sé que es diu que les coses no van gaire bé, que des de fa tres ó quatre anys l’economia ha entrat en un període de crisis i que tot sembla indicar que aquesta situació s’allargarà encara uns anys més i que cada cop serà més complicat el dia a dia. Però, què hi podem fer? Jo crec que no gaire. Sí, és clar, podem intentar que canviïn les coses anant a votar aquest diumenge i bla, bla, bla. Què? Que les eleccions van ser fa dues setmanes? De veritat? Ara que hi penso, em sembla que em vaig passar tot el dia al sofà mirant futbol i altres esports. I quin partit polític dius que va guanyar? Bé no sé per què pregunto això si mai ningú no perd. Ah, que el senyor Rajoy governarà Espanya els propers quatre anys. Potser calia un canvi, no?Que collons! En el fons, a mi, m’és igual qui guanyi. Jo amb el que realment gaudeixo, el que per a mi és un diumenge perfecte consisteix a estar tot el dia al sofà mandrejant i mirant tot tipus d’esports a la TV. Per exemple, un bon Real Madrid – FC Barcelona. No es pot demanar més. Beure cerveses i menjar pizza. Cal molt poc per ser feliç i arribar el dilluns a treballar, fotut però ben content, tal i com pots observar mentre parles amb mi. Si de cas, m’agradaria tenir uns quants diners més a la butxaca i així poder-me posar la TV per satèl•lit, comprar-me un parell de Levi’s i potser unes camises de Ralph Laurent. Però ja se sap que no es pot tenir la felicitat absoluta.
El que no acabo d’entendre és per què tinc aquesta sensació que m’està caient la bava contínuament. Em poso la mà a un dels extrems de la meva boca i noto d’humitat de la saliva com raja. Ben mirat, tant se val. Abans sempre estava neguitós i patia constantment per tot: la feina, la família, la crisi els diners i el sexe. Ara no, ara sempre tinc un somriure (gens estúpid) a la cara. No em feia gaire gràcia que em foradessin el cap. Però veient el resultats miraculosos en altres persones em vaig decidir a fer el pas i ara estic convençut que, almenys, després d’aquesta petita operació no em tornaré a sentir un desgraciat.
LLETRA
No tengo dinero oh. No tengo dinero no, no, no, no. No tengo dinero oh. No tengo dinero no, no, no, no. Los modernos lujos viven aquí, en el lugar más alto de mi ciudad. Se nutren de imágenes y de relés. Yo quisiera estar ahí mas no tengo dinero oh.... Los nuevos italianos crean aquí, impávidos y fieros de la velocidad. Neo psichico es el sintético Edén. Yo quisiera estar ahí mas no tengo dinero oh... Neo psichico, besado de una dea tu eres. Patria de estos te crean. No tengo dinero oh.
