SE'M MOREN LES PLANTES. Mazoni

Casa meva no es gaire gran. Més encara, diria que és petita. Però també és força recollida. Del millor que puc parlar de casa meva és el balcó. Tot i que l’altura de casa meva és només un entresòl, tinc molta llum natural. Així que, de tant en tant, em ve al cap l’estranya idea, crear-hi en aquest espai un petit hort urbà. Res, algunes plantes senzilles de conrear. Només cal que no els falti l’aigua i, si tenim sol, tot el demés serà ben senzill. En resum, disposo de totes les condicions favorables per poder fer créixer tomàquets, julivert, cebes i algun pebrot. Així que m’agafa un rampell i m’hi poso mans a l’obra. Però no resulta. I no sé què em passa, que cada intent que faig per convertir el meu balcó en un minúscul oasi, en un verger, invariablement, totes les plantes acaben fent-se malbé. Em pregunto quina serà la raó. Penso i reflexiono, sobre què hauria de fer perquè això no tornés a succeir. I em venen al cap respostes de tot tipus. Algunes d’elles una mica peregrines, ho reconec. Al final arribo a la conclusió que no m’és possible tenir un petit hort al meu balcó. I em sento fastiguejat per rendir-me tant aviat, per ser incapaç de continuar. Què hi farem? Segurament, arribarà el punt en què un altre cop pensaré que he de tornar-ho a intentar. I, fins i tot, algun dia podria donar-se un miracle i que acabessin creixent tomàquets, julivert, cebes i algun pebrot.

LLETRA
Se'm moren les plantes, no puc fer-hi res. Per molt que les regui, se'm panseixen al cap de pocs dies i no en sé el per què. Se'm moren les plantes, no ho puc evitar per molt que m'hi esforci. Alguns diuen que és el canvi de clima però sé que no és veritat. Em posen a prova perquè saben com sóc. Que no toco de peus a terra, que quan se'm demana no hi sóc. Que tot el que creix mor poc a poc. Quan la constància flaqueja, si et distreus perds el nord. Em posen a prova perquè saben com sóc, que no toco de peus a terra, que quan se'm demana no hi sóc. Que tot el que creix mor poc a poc. Quan la constància flaqueja, si et distreus perds el nord. Se'm moren les plantes, i em poso molt trist. Però no perdo l'esperança. Compro llavors al florista cada matí.

TRADUCCIÓ
Las plantas se me mueren, no puedo hacer nada. Por mucho que las riegue, se marchitan al cabo de pocos días y no sé por qué. Se me mueren las plantas, no lo puedo evitar por mucho que me esfuerce. Algunos dicen que es el cambio de clima pero sé que no es verdad. Me ponen a prueba porque saben cómo soy. Que no tengo los pies en el suelo, que cuando me necesitan no estoy. Que todo lo que crece muere poco a poco. Cuando flaquea la constancia, si te distraes pierdes el norte. Me ponen a prueba porque saben cómo soy. Que no tengo los pies en el suelo, que cuando me necesitan no estoy. Que todo lo que crece muere poco a poco. Cuando flaquea la constancia, si te distraes pierdes el norte. Las plantas se me mueren, y me pongo muy triste. Pero no pierdo la esperanza. Compro semillas al florista cada mañana.