Pàgines

dijous, 30 de juny del 2011

EVERYDAY SHOULD BE A HOLIDAY. The Dandy Warhols

Darrerament potser em noto una mica més alterable del que és habitual. I he arribat a una conclusió: em temo que necessito marxar de vacances. No basta haver passat els dos darrers caps de setmana a Màlaga i al Delta de l’Ebre, respectivament. El cos em demana un canvi d’escenari radical.
A títol d’exemple, explicaré un somni que vaig tenir fa algunes nits. Estic a la feina i sona el telèfon. És una companya que em demana que pari atenció un tema en concret. L’he d’avisar si és que tenim notícies al respecte. Pengem. Al cap de mitja hora, em torna a trucar interessant-se per si hi ha alguna novetat. Li dic que no. Pengem. Una hora més tard apareix pel meu despatx i torna amb la mateixa cançó. I jo, que no, que no hi ha res de nou i que no pateixi, que així que tingui coneixement de qualsevol canvi, que li trucaré. Marxa. Però ella, no es dona per vençuda. Acabo de tornar d’esmorzar i comprovo en la pantalla del meu telèfon que tinc una trucada perduda seva. Bufo (uffff). Em mossego el llavi i compto fins a deu i em dic: ‘calma, Quimet’.
Pensareu que la cosa acaba aquí, oi? Doncs no, de cap de les maneres. Abans de les dues del migdia, encara he gaudit de dues trucades més. L’última d’elles, ja no puc evitar dir-li amb certa aspresa que si no li torno les trucades ES PERQUÈ NO HI HA NOVETATS. I sembla que, finalment, queda satisfeta. Sí, segur? Efectivament, he menystingut el seu talent per treure'm de polleguera perquè justament a les 15.10, quan estic a put de sortir, baixa i em torna a preguntar. Tanco els ulls i, un cop més compto fins a deu. Què collons, no puc més! A prendre pel sac. En una fracció de segon m’aixeco de la cadira, m’enfilo a la taula, salto i em paro a mig pam de la seva cara mentre li pregunto què és el que no entén si li dic que no hi ha res de nou. L’agafo de les espatlles, endavant i endarrere amb certa vehemència. Ella, inalterable. Quan sembla que augmento la intensitat en el sacseig, desperto tot suat. És la prova que em faltava per saber que he de fugir. I ho faré, només em queda una setmana i ho faré. Voldràs acompanyar-me? Tu pilla la pasta que jo m’encarrego de l’acció, o al contrari, quina és la diferència?

LLETRA
Summertime, if I was getting paid for getting drunk and getting laid. I'd grab a phone just to call you up and say: quit your job cuz I got it made. Anytime, baby let's go. Everyday should be a holiday. Super cool, the dandys rule okay! Got the dough and I got the raves. Anytime call me up if you got the sun, cuz I got the waves. Anytime, baby let's go. Everyday should be a holiday.

TRADUCCIÓ
Es l’estiu. Si em paguessin per emborratxar-me i per fotre un clau, pillaria el telèfon per trucar-te i dir-te: ‘deixa el teu curro perquè tinc tot el que es pugui necessitar. Anem-nos en qualsevol moment, nena.’ Cada dia hauria de ser vacances. Superguai, els dandys controlen el percal! Pilla la pasta que jo pillaré les festes. Truca’m a qualsevol hora si tens el sol, perquè jo tinc les onades. Anem-nos en qualsevol moment, nena. Cada dia hauria de ser vacances.

TRADUCCIÓN
Es verano. Si me pagaran por emborracharme y por echar un polvo, pillaría el teléfono para llamarte y decirte: ‘deja el curro porqué tengo todo lo que se pueda necesitar; vayámonos en cualquier momento, nena’. Cada día debería de ser vacaciones. Superguai, los dandys controlan el rollo. Pilla la pasta que yo pillaré las movidas. Llámame a cualquier hora si tienes el sol, porqué yo tiengo las olas. Vayámonos en cualquier momento, nena. Cada día debería de ser vacaciones

dimarts, 14 de juny del 2011

LOVESONG MIGUELITO. Niños Mutantes

El dissabte al vespre vam anar, per primer cop, al Teatre Nacional de Catalunya. L’edifici és, certament digne d’admiració. Màgnific. Tenia entrades per a la sala gran on s’hi representava ‘El misàntrop’, de Moliere. El protagonista principal, el Jordi Boixaderas, està senzillament genial. I de la resta del repartiment, no es pot dir sinó que assoleixen també a un altíssim nivell. Per tant, l’experiència global va ser tremendament positiva.
Un cop va acabar l’obra, vam sortir al carrer. Feia una nit esplèndida i vam decidir caminar una estona. Com que ens agafava de camí, vam passar per davant de l’Auditori. Se sentien atronadors aplaudiments que provenien de dins de l’edifici i ens vam preguntar qui devia ser l’artista que arrencava aquestes mostres d’aprovació. Ens vam apropar una mica més a la zona de venda d’entrades i vam comprovar que la responsable d’aquell alderull era Mònica Naranjo. Heus ací, dues realitats del país en què vivim. Les dues absolutament respectables i les dues amb el seu públic fidel.
Sense que tingui res a veure (o potser sí, després de tot), mentre tornàvem xerrant i gaudint de la serenor de la nit, jo no podia evitar pensar en aquesta cançó. Tot el dia, tot el cap de setmana no se m’ha deixat de repetir.


LLETRA
Sabes, te quiero, sabes, te quiero, te quiero y lo sabes, sabes, te quiero. Sabes, te quiero, sabes, te quiero, te quiero y lo sabes, sabes, te quiero, te quiero... Y si te miro a los ojos, navego, viajo por dentro de tu cuerpo, y veo tu alma, tus huesos, tus dientes, tus sueños, y yo estoy en ellos escondido y te quiero, te quiero, yo te quiero.

Sabes, te quiero, sabes, te quiero, te quiero y lo sabes, sabes, te quiero. Sabes, te quiero, sabes, te quiero, te quiero y lo sabes, sabes, te quiero, te quiero... Y si te miro a los ojos, navego, viajo por dentro de tu cuerpo, y veo tu alma, tus huesos, tus dientes, tus sueños, y yo estoy en ellos escondido y te quiero, te quiero, yo te quiero.

Sabes, te quiero, sabes, te quiero, sabes, te quiero, sabes, te quiero, sabes, te quiero, sabes, te quiero, sabes, te quiero ...




dimecres, 18 de maig del 2011

PERDÓNAME LUNA. Las Migas

M’han enviat aquesta petició

Ingredientes
Un pan moreno o de miga dura (del día anterior)
6 dientes de ajo
250 gr. de chorizo
100 gramos de panceta
1 dl de aceite (una tacita)
Sal

Elaboración
Se corta el pan a rebanadas finas o mejor a pellizcos. Se pone en una fuente honda y se le echa un poco de agua templada, con sal. El agua se va echando poco a poco por encima del pan, de manera que se vaya remojando, sin que quede “aguachirnao". Se deja reposar unas horas, cubierto con un paño. Se pelan los ajos y cortan en láminas. Se corta el chorizo en rodajas y la panceta en taquitos. Se pone una sartén honda al fuego con el aceite. Echar los ajos y cuando estén dorados, bajar el fuego y agregar el chorizo y la panceta, darle vueltas con la rasera y cuando haya soltado la grasa agregar el pan y seguir moviendo con la rasera, cortando y moviendo constantemente para evitar que las migas se peguen y para conseguir que queden sueltas. Cuando el pan se ve en forma de migas, sueltas y doradas, apartar la sartén del fuego y ¡a comer!.

Las Migas és un grup de flamenc diferent. Format per quatre noies Marta Robles (guitarra, Lisa Bause (violí i acordeó), Isabelle Laudenbach (guitarra) i Sílvia Pérez Cruz (veu i cajón), de diversa procedència -Sevilla, Berlín, Paris i Palafrugell- que es van conèixer a l’Escola Superior de Música de Catalunya on cadascuna estudiava la seva especialitat. L’any 2004 van decidir formar un grup per tocar juntes i des d’aleshores no han parat de fer concerts i actuacions. Finalment, l’any 2010 publiquen el seu primer àlbum sota la impecable producció de Refree, Las Reinas del Matute. En aquest treball presenten cançons en un flamenc amable i suau, fent alguns acostaments a altres estils com ara el fado, el tango o el bolero. Tot això gràcies a la meravellosa i versàtil veu de la Sílvia Pérez Cruz. Perdóname luna és un exemple d’aquest càlid flamenc.

LLETRA
Embiste la luna como embiste el toro. La luna menguante carente de amante, carente de todo. ¿Qué sabe la luna, cuando soy sincero? ¿Si una vez te quise, o si aun te quiero? ¿Qué sabe la luna como yo me siento, si hasta la armadura se me ha puesto oscura de llorar por dentro? ¡Dudo que la luna pueda saber cuáles son mis dudas, si ni yo las sé!
La luna lunera no brilla en mi cielo, ya no hay cascabeles pa’ su sonajero. Yo desde mi tumba convertida en cuna, vuelvo pa’ decirte: perdóname luna, perdóname luna.
Embiste la luna como embiste el toro, con y sin motivo, se que te quería, que me siento solo. ¡Sabe bien la luna que sin ti no vivo, que no puedo verte pero no te olvido! ¿Qué sabe la luna del triste payaso, que al callar otorga, firmes a la horca que le da el fracaso? ¡Dudo que la luna pueda saber cuáles son mis dudas, si ni yo las sé! La luna lunera … La luna lunera ... Perdóname luna, perdóname luna


dimarts, 3 de maig del 2011

MORE OR LESS. The Soft Pack

Aquest ‘post’ va dedicat a tots aquells que, darrerament, s’estan fent un munt de preguntes, algunes de les quals, segurament no tenen resposta. Jo, per exemple em pregunto ¿Per què Jose Mourinho i tota la ‘caverna mediàtica’ es pregunten per què?¿Per què s’il•legalitza Bildu? ¿Per què algú no fica un cogombre en el cul de cadascuna de les agències de qualificació de risc? ¿Per què l’esquerra s’ha agenollat davant del neoliberalisme? ¿Per què em poso violent cada cop que veig una imatge de J.M. Aznar? ¿Per què ja ningú no juga a ‘Carrera Catalana’? ¿Per què encara no han inaugurat la nova Filmoteca de Catalunya? ¿Per què segueixo escrivint? ¿Per què Vetusta Morla o Elastica triguen 5 anys en publicar un segon disc? ¿Por qué todo es tan difícil, con lo fácil que es?¿Per què no s’ha tornat a trepitjar la Lluna, si és que algun cop s’hi ha trepitjat? I, sobretot, ¿por qué el mono ha puesto los cataplines dentro del vaso de whisky? No sé si formulo les preguntes de manera correcta. Per tant, és possible que aquesta sigui la raó per la qual no hi trobo les respostes. Així que millor us passo un text força més interessant.

“Se puede colorear cualquier mapa con sólo cuatro colores, de forma que nunca haya dos territorios adyacentes del mismo color? ¿Puede expresarse cualquier número par mayor que 2 como la suma de dos números primos? ¿Tiene soluciones enteras la ecuación a3 = b3 + c3? Estas preguntas, y algunas más que cabría añadir, son muy sencillas en su formulación, comprensibles para cualquiera que posea unas mínimas nociones de matemática elemental (o ni siquiera eso en el caso del problema de los cuatro colores: hasta un analfabeto podría entenderlo sin dificultad). Sin embargo, sus respuestas son endiabladamente difíciles.
El problema topológico de los cuatro colores fue planteado a mediados del siglo XIX y, a pesar de su aparente sencillez, no fue resuelto hasta 1976, y no a gusto de todos; la demostración de Kenneth Appel y Wolfgang Haken requiere la ayuda de un ordenador y, dada su extensión y complejidad, es prácticamente imposible el control humano de todos los pasos dados por la máquina, por lo que algunos opinan que no se trata de una verdadera demostración. Como alguien dijo en su día: “Una demostración matemática es como un poema, pero esta es como una guía telefónica”.
Si a la segunda pregunta le damos una respuesta afirmativa, tenemos la famosa conjetura de Goldbach, que aún no ha sido demostrada. Tan sencilla en su formulación que hasta un niño puede entenderla, algunos la consideran el problema más difícil de la historia de las matemáticas.
Responder negativamente a la tercera pregunta, generalizándola para cualquier potencia mayor que 2, es el celebérrimo teorema de Fermat, formulado en 1637 por el gran abogado-matemático francés y no resuelto hasta tres siglos y medio después: fue demostrado por Andrew Wiles en 1993, y desde entonces se conoce como teorema de Fermat-Wiles.
Pero puede que se haya terminado la época dorada de las “preguntas fáciles”: ahora los grandes problemas de la matemática no sólo son difíciles de resolver, sino también de formular. Consideremos, por ejemplo, uno de los “siete problemas del milenio” seleccionados en el año 2000 por el Clay Mathematics Institute: la conjetura de Hodge, que afirma que para variedades algebraicas proyectivas los ciclos de Hodge constituyen una combinación lineal racional de ciclos algebraicos (necesitaría varias columnas para explicar cada uno de los conceptos implicados, y no sé si me atrevería a hacerlo). Por cierto, hay un millón de dólares de premio para quien la demuestre.”
DIARIO PUBLICO. Diumenge, 10 d’abril de 2011. Carlo Fabretti

Espero que la vida seguirà després de la decadència futbolística d’aquestes últimes setmanes. Ala! Una cançó de The Soft Pack que no ‘viene a cuento’. O, potser sí? Si no agrada, escolteu 20 questions (The Posies)

LLETRA
You ask more than anyone else. You want more than anyone else. Yet, you have more than anyone else. You care less than anyone round. You share less than anyone round. You give less than anyone round. I ask of you when I need you. What I give to you, I want to.
You take more than anyone else. Demand more than anyone else. Yet, you have more than anyone else. You’re careless and everyone knows. You’re helpless and everyone knows. You’re mindless and boy, does it show. I ask of you when I need you. What I give to you, I want to help you. I ask of you when I need you. What I give to you, I want to

TRADUCCIÓ
Demanes més que qualsevol altre. Vols més que qualsevol altre. No obstant això, tens més que qualsevol altre. T’amoïnes menys que qualsevol. Comparteixes menys que qualsevol. Dones menys que qualsevol. Et demano quan et necessito. El que et dono és el que vull.
Treus més que ningú. Exigeixes més que ningú. No obstant això, tens més que ningú. Ets descuidat i tothom ho sap. Ets incapaç i tothom ho sap. Ets com un autòmat, xaval, ho aparenta. Et demano quan et necessito. El que et dono és el que vull. Vull ajudar-te. Et demano quan et necessito. El que et dono és el que vull.

TRADUCCIÓN
Pides más que cualquier otro. Quieres más que cualquier otro. Sin embargo, tienes más que cualquier otro. Te preocupas menos que cualquiera. Compartes menos que cualquiera. Das menos que cualquiera. Te pido cuando te necesito. Lo que te doy, es lo que quiero.
Consigues más que nadie. Exiges más que nadie. Sin embargo, tienes más que nadie. Eres un descuidado y todos lo saben. Eres un incapaz y todos lo saben. Eres como un autómata, tío. Lo aparenta. Te pido cuando te necesito. Lo que te doy, es lo que quiero. Quiero ayudarte. Te pido cuando te necesito. Lo que te doy, es lo que quiero.

dimecres, 20 d’abril del 2011

TODO A MEDIA LUZ. Carlos Gardel

Sucedió hace una semana. Veníamos cuatro amigos de tomar unas cervezas en un pub irlandés mientras veíamos el desenlace de la eliminatoria de Liga de Campeones entre el Chelsea y el Manchester United. Una vez hubo finalizado decidimos ir al Pastís, donde parece ser que había un espectáculo de tango. Llegamos tarde. La actuación había terminado. Lástima. Parece ser que era alguien que lo hacía francamente bien. Apuesto a que era el mismo tipo que, sentado en la barra junto a nosotros, se bebía una cerveza. En aquel momento, E. me lanzó un reto: ‘por qué no publicas un tango en La Cançó del Día ’. Pero me dijo que no podía ser cualquier tango, claro, sino Y todo a media luz. Recogí el guante y, aunque va en contra de las normas del blog (ya que quien sugiere una canción también debe aportar algunas líneas en el post), me comprometí a intentar escribir algo al respecto.
Los días han ido pasando sin que encontrase la inspiración. Cierto que también he estado extremadamente gandul. Pero no había manera. Hasta ayer por la tarde. Volvía en metro a casa. Pensaba en esto y aquello y ya me iba a dar por vencido cuando, de repente, en la estación del Clot entraron en el vagón tres músicos: dos acordeones y un contrabajo.
Empezaron atacando con Amor de mis amores, un tema a medio camino entre la tristeza y la alegría, sin duda un clásico en los músicos que rondan por el metro. A continuación, siguieron con el Tico Tico, otra melodía habitual en el repertorio callejero, a un ritmo realmente frenético. Y entonces, de repente, cuando nos acercábamos a la estación de La Sagrera, la luz del vagón se apagó. En ese instante, los músicos haciendo gala de buenos reflejos, iniciaron los acordes del tango que nos trae, mientras, poco a poco, avanzaban hacia el siguiente vagón. Volvió la luz. Instintivamente giré a un lado y a otro la cabeza. Descubrí a una chica y a un chico jóvenes que acababan de besarse. En fin, cosas curiosas que pueden suceder a diario en el transporte público.

LLETRA
Corrientes 3, 4, 8. Segundo piso, ascensor. No hay porteros ni vecinos. Adentro, cocktail y amor. Pisito que puso Maple: piano, estera y velador, un telefón que contesta, una victrola que llora. Viejos tangos de mi flor y un gato de porcelana pa' que no maulle al amor.
Y todo a media luz, que es un brujo el amor, a media luz los besos, a media luz los dos. Y todo a media luz, crepúsculo interior. ¡Qué suave terciopelo la media luz de amor!
Juncal 12, 24. Telefoneá sin temor. De tarde, té con masitas; de noche, tango y cantar. Los domingos, tés danzantes; los lunes, desolación. Hay de todo en la casita: almohadones y divanes; come en botica, cocó; alfombras que no hacen ruido y mesa puesta al amor.
Y todo a media luz, que es un brujo el amor, a media luz los besos, a media luz los dos. Y todo a media luz, crepúsculo interior. ¡Qué suave terciopelo la media luz de amor!

dimecres, 6 d’abril del 2011

LEAN ON ME. Bill Withers

Sé que son moments molt difícils per a tu, que sents una gran buidor dins teu i que no trobes consol en les paraules. Jo podria intentar dir-te moltes coses. Algunes d'elles ja intuexo que les saps, com ara que pots comptar amb mi. Però no se ben bé con fer-ho. De manera que recorro a allò que altres van escriure abans. Paralues que trobo que són les adequades. I, aleshores, recordo la lletra d’aquesta cançó i comprec que és el que et diria ara mateix. Sense afegir-hi ni treure-hi una coma. Ho subscric tot des del principi fins al final.


LLETRA

Sometimes in our lives, we all have pain, we all have sorrow. But if we are wise, we know there’s always tomorrow. Lean on me, when you’re not strong and I’ll be your friend. I’ll help you carry on, for it won’t be long ‘til I’m gonna need somebody to lean on. Please swallow your pride, if have things you need to borrow. For no one can fill those needs that you won’t let show. You just call on me brother when you need a hand. We all need somebody to lean on. I just might have a problem that you’ll understand. We all need somebody to lean on. Lean on me, when you’re not strong and I’ll be your friend. I’ll help you carry on, for it won’t be long ‘til I’m gonna need somebody to lean on. You just call on me brother when you need a hand. We all need somebody to lean on. I just might have a problem that you’ll understand. We all need somebody to lean on. If there is a load you have to bear that you can’t carry. I’m right up the road, I’ll share your load if you just call me. Call me, (if you need a friend). Call me.


TRADUCCIÓ

De vegades, a les notres vides, tots sentim pena, tots sentim dolor. Però si som prudents sabem que sempre hi haurà un demà. Recolza’t en mi, si no ets massa forta i seré el teu amic. T’ajudaré a tirar endavant perquè no passarà molt temps fins que jo necessiti algú en qui recolzar-me. Sis plau, empassa’t l’orgull si tens coses que necessitis demanar-me perquè no pots alleujar aquelles necessitats si no les treus a fora. Només has de trucar-me, amiga, si necessites una mà. Tots necessitem algú en qui recolzar-nos. Jo podria tenir un problema que tu entrendries. Tots necessitem algú en qui recolzar-nos. Recalza’t en mi, si no ets massa forta. Seré el teu amic, t’ajudaré a tirar endavant perquè no passarà molt temps fins que jo necessiti algú en qui recolzar-me. Només has de trucar-me, amiga, si necessites una mà. Tots necessitem algú en qui recolzar-nos. Jo podria tenir un problema que tu entrendries. Tots necessitem algú en qui recolzar-nos. Si hi ha una càrrega que has de portar i no puguis sostenir. Jo estic en el camí, compartiré la teva càrrega senzillament si em truques. Truca’m (si necessites un amic). Truca’m

dijous, 31 de març del 2011

RADIOACTIVITY. Kraftwerk


Segueixo amb preocupació les notícies que a les darreres setmanes procedents del Japó. La catàstrofe que ha colpejat aquest país no té precedents. El terratrèmol de proporcions gegantines i la posterior seqüència de tsunamis originats com a conseqüència del cataclisme geològic han provocat una ingent quantitat de víctimes i desapareguts que passarà molt temps abans que es pugui determinar amb exactitud. I per si això no fos suficient, també arriben les informacions dels danys estructurals causats en instal•lacions estratègiques com ara les centrals nuclears de Fukujima que fan pensar en el pitjors dels desenllaços.

Tot aquest desastre m’ha fet pensar que vaig visitar una central nuclear a la primavera de l’any 1982. Era el meu primer any a l’institut i el centre on estudiava havia programat una excursió a Vandellòs 1. No recordo gaire detalls d’aquesta experiència. En tot cas, jo tractava d’escoltar amb interès les explicacions que ens donaven els experts durant la visita. També tinc ben present detalls del complex, com ara les col•losals turbines, que li donaven al lloc un aire futurista i que feia que se’m disparés la imaginació.

Poc més podria dir d’aquell dia. Si de cas, gràcies a una fotografia que he recuperat després de molt de temps, que un cop acabada la visita a la central nuclear vam anar a una platja propera.
Anys més tard, el 1989, es va declarar un incendi a la zona de turbines. Aquest incident seria declarat de nivell 3 (incident important) però sembla ser que no va provocar emissió de radioactivitat a l’exterior. No obstant això, l’elevada despesa de les mesures de correcció que exigia el Consejo de Seguridad Nuclear per esmenar les irregularitat detectades van provocar que l’empresa explotadora prengués la decisió de clausurar el reactor.

De manera que no accepto que em diguin que el que ha passat al Japó mai no podria passar aquí. El funcionament de les centrals nuclears comporta tants riscos i perills potencials de catàstrofes que incidents com el que ha tingut lloc al país nipó ens hauria de fer, obligatòriament, replantejar-nos aquesta font d’energia.


LLETRA

Radioactivity is in the air for you and me. Radioactivity discovered by Madame Curie. Radioactivity, tune in to the melody. Radioactivity, is in the air for you and me (Morse Code). (.-. .- -.. .. --- .- -.-. - .. ...- .. - -..--) Radioactivity, is in the air for you and me. Radioactivity, discovered by Madame Curie. Radioactivity, tune in to the melody. Radio Aktivitat, fur dich und mich in All entsteht (For you and me in space comes into being). Radio Aktivitat, Strahlt Wellen zum Empfangsgerat (Sends waves to receiver). Radio Aktivitat, Wenn's um unsere zukunft geht (When it's about our future). Radio Aktivitat, Fur dich und mich in All entsteht (For you and me in space comes into being) Morse Code (.-. .- -.. .. --- .- -.-. - .. ...- .. - -..--) Radioactivity. Is in the air for you and me. Radioactivity. Discovered by Madame Curie. Radioactivity. Tune in to the melody. Radioactivity. Is in the air for you and me. Radioactivity. Discovered by Madame Curie. Radioactivity. Tune in to the melody Radioactivity. Is in the air for you and me. Radioactivity. Is in the air for you and me. [Nota: Kraftwerk en Codi Morse Code es -.- .-. .- ..-. - .-- . .-. -.-]