GIVEN TO FLY. Pearl Jam

Ho sento. Perdo la noció del temps per moments. Veig que ara ja fa temps que no penjava res.

L’altre dia, no sabria dir si ja ha passat més d’una setmana, vaig anar a dinar amb dues amigues. Vam triar el George Payne. El lloc, tot i que en aquells moments ens trobàvem immersos en plena Copa del Món de futbol, estava completament buit. Resulta que era un dia en què no hi havia partit. Vam estar parlant una mica de tot. D’això, d’allò, i, com no, de l’èxit que ha tingut tota la bijuteria que fan a base de reciclatge de les càpsules de Nespresso. Bé, no cal aprofundir més. Elles ja saben de què va.
Després de liquidar uns plats combinats a base de pollastre amb curry i patates fregides, i alguna altra cosa que no recordo, vam decidir prendre allà mateix un cafè. He de dir que no era dolent. No és el cafè del Sorriso però bé, res que no es pogués empassar. Mentrestant continuàvem amb la nostra conversa. De fons, una banda sonora, certament, ben interessat. En aquell local acostumen a tenir bon gust amb la música que posen. I, en un moment donat, va sonar aquest tema. És dels que més m’agraden de Pearl Jam. Gran exhibició vocal de l’Eddie Vedder. Aquesta va ser la guinda a una gran tarda.

LLETRA
He could've tuned in, tuned in, but he tuned out. A bad time, nothing could save him. Alone in a corridor, waiting, locked out. He got up outta there, ran for hundreds of miles. He made it to the ocean, had a smoke in a tree. The wind rose up, set him down on his knee. A wave came crashing like a fist to the jaw, delivered him wings, "Hey, look at me now". Arms wide open with the sea as his floor. Oh, power, oh He's.. flying. Whole. High.. wide, oh.
He floated back down 'cause he wanted to share his key to the locks on the chains he saw everywhere. But first he was stripped and then he was stabbed by faceless men, well, fuckers. He still stands. And he still gives his love, he just gives it away. The love he receives is the love that is saved. And sometimes is seen a strange spot in the sky: a human being that was given to fly. High.. flying. Oh, oh. High.. flying. Oh, oh. He's flying. Oh, oh.

TRADUCCIÓ
Ell podria haver sintonitzat, sintonitzat, però va desconnectar. Un mal moment, res podia salvar-lo. Sol en un passadís, esperant, tancat. Es va aixecar lluny d’allà i va córrer centenars de milles. Fins que va arribar a l’oceà. Es va fumar un piti sota un arbre. El vent es va tornar de color rosa i el va fer agenollar. Una onada va arribar tot trencant, com un cop de puny a la mandíbula. Li lliurar ales, “ei, mireu-me ara”. Els braços completament oberts amb el mar a sota dels seus peus. On, poder, oh. Ell vola. Tot! Alt!, Ample, oh!
Ell va flotar, de tornada, perquè volia compartir la seva clau per als panys de les cadenes que va veure per tot arreu. Però primer, va ser desvestit i després apunyalat per homes sense rostre, és a dir, fills de puta. Ell encara roman dret. I encara entrega el seu amor, senzillament, ho dona tot. L’amor que ell rep és l’amor que guarda. I, de vegades, es veu una estranya taca al cel, un ésser humà que va ser dotat per volar. Alt, vola, oh, oh. Alt, vola, oh, oh. Ell vola, oh, oh.

RADIATION VIBE. Fountains of Wayne

No. No som micos estúpids. No dic que no ho hem pogut semblar en algun moment, però no ho som. Fa una setmana que ha conclòs la millor temporada de la història de Kortatu BC. Curiosament és, també, la temporada en què més lesions hem patit els jugadors. Si faig una mica de repàs, puc recordar: un lligament lateral intern d’un genoll, una mà trencada, problemes d’esquena (en dos jugadors), problemes digestius diversos, un turmell dret, un turmell esquerre, diversos cops a les costelles, una luxació de dit, ròtules inestables i genolls que s’inflen recurrentment després de cada esforç físic. En resum, diria que, de dotze jugadors que integrem la plantilla, tothom, en algun moment, ha patit algun problema físic que li ha impedit jugar o entrenar en plenitud. Només un jugador ha pogut participar en els 24 partits jugats. Diuen que l’esport no és més que una reminiscència del nostre bagatge passat, una manera de demostrar que som animals territorials. Està clar que això ho diu qui no ha format part mai d’un equip i no entenen conceptes com ara la solidaritat, el compromís i l’entrega. Per cert, que seguim sent l’equip amb més glamour de Badalona, i sí, segur que encara podem aconseguir que les noies es desmaïn quan ens veuen jugar. En fi, potser després de tot, i parlant amb tota propietat, no som més que primats i simis.

LLETRA
Are you alone now? Did you lose the monkey? He gave you backaches and now you slouch. He didn't mean it. He's just a dumb ape reading Playboy on your couch. And now it's time to say what I forgot to say. Baby, baby, baby, come on, what's wrong. It's a radiation vibe. I'm groovin on. Don't it make you want to get some sun. Shine on, shine on, shine on. I went to Pittsburgh and joined a pro team, talk about a bad dream I broke a knee. But I can still croon and make the girls swoon. Isn't that the way life's supposed to be. And now it's time to say what I forgot to say. Baby, baby, baby, come on, what's wrong. It's a radiation vibe. I'm groovin on. Don't it make you want to get some sun. Shine on, shine on, shine on.

TRADUCCIÓ
Estás solo ahora? Ya no tienes el mono? Te daba dolores de espalda y ahora andas doblado. Él no quería decirlo. No es mas que es un macaco estúpido que lee el Playboy en tu sofá. Y ahora es el momento de decir lo que olvidé decir. Nena, Venga, que va mal? Siento como una radiación. Estoy que me salgo. Eso no te hará querer tener un poco de sol. Brilla, brilla, brilla. Me fui a Pittsburg y fiché por un equipo profesional. Hablando de un mal sueño, me rompí una rodilla. Pero aun puedo canturrear. Y hacer que las chicas se desmayen. Esa no es la forma de vida que se supone que debo tener. Y ahora es el momento de decir lo que olvidé decir. Nena, Venga, que va mal? Siento como una radiación. Estoy que me salgo. Eso no te hará querer tener un poco de sol. Brilla, brilla, brilla.

A MAN IS IN LOVE. The Waterboys

Ja que parlem de cançons d’amor, seguim. Ja m’he bufat. A veure, jo tinc la meva pròpia opinió sobre l’amor. Crec que més d’un ja la coneixeu. Per això, sense estendre’m massa, només diré que penso que l’amor està una mica sobrevalorat. Sovint es parla amb tanta lleugeresa, amb tanta frivolitat que aquest noble sentiment esdevé empalagós i poc creïble. A força de repetir “t’estimo, t’estimo” ens ho acabem creient (ja se sap: la mentida repetida subyace en el inconsciente).
Per exemple, en el meu cas, diria que només un cop he estat enamorat, tot i que tampoc ho podria afirmar amb rotunditat. No obstant això, he d’admetre que, en l’improbable supòsit que em tornés a enamorar (bé, més que improbable, gairebé, impossible) m’agradaria poder dedicar-li a ella una cançó molt especial: la d’avui (que, per cert, em va perfecte tenint en compte que la procedència del grup que la canta és la mateixa que del lloc on he passat el cap de setmana; parlo d’Irlanda). Quan llegiu la lletra i l’escolteu sabreu per què.

LLETRA
A man is in love, how do I know? He came and walked with me, and he told me so in a song he sang, and then I knew. A man is in love with you. A man is in love, how did I hear? I heard him talk too much whenever you’re near. He whispered your name when his eyes were closed. A man is in love and he knows. A man is in love, how did I guess? I figured it out while he was watching you dress. He’d give you his all, if you’d but agree. A man is in love and he’s me.

TRADUCCIÓ
Un hombre está enamorado, ¿cómo lo sé? Vino, paseó junto a mí, y me lo dijo cantando una canción, y entonces supe, que un hombre está enamorado de ti. Un hombre está enamorado, ¿cómo lo oí? Siempre le escucho hablar mucho cuando estás cerca. Él susurró tu nombre cuando sus ojos se cerraron. Un hombre está enamorado y él lo sabe. Un hombre está enamorado, ¿como lo adiviné? Lo comprendí mientras él veía cómo te vestías. Él te lo daría todo, sólo si tu estuvieras de acuerdo. Un hombre está enamorado, y soy yo.

TIME IN A BOTTLE. Jim Croce

M’han arribat observacions de diverses persones que segueixen habitualment aquest espai relatives als artistes que hi apareixen. En concret, em diuen que sovint no són gaire coneguts cosa que fa que el bloc pugui tenir certa inclinació a l’esnobisme. Podria estar d’acord fins a cert punt, però només fins a cert punt. Crec que és ben positiu conèixer que hi ha un altre món més enllà de ‘Los 40 Principales’. Sé que no és fàcil aventurar-se a escoltar grups que no ens sonen però, jo suggeriria prendre el risc d’escoltar una segona vegada la cançó.
Una altra de les apreciacions que rebo (de manera recurrent) és que hi penjo molt poques peces d’amor, i aquí sí que no puc estar en més desacord. Tot i que no porto una estadística amb exactitud, diria que el 83,4% de les cançons que hi apareixen tenen com a referència principal aquest noble sentiment.
Però en fi, per satisfer aquells que ho pensen i per desmentir amb fets aquestes opinions, avui porto una petita joia, d’un cantant oblidat. El noi que surt al vídeo és el seu fill. Poques setmanes després del seu rodatge l’avió on viatjava es va estavellar. Va morir ben jove, als 30 anys, justament quan la seva carrera començava a enlairar-se, després de moltes tribulacions.

LLETRA
If I could save time in a bottle, the first thing that I'd like to do is to save every day till Eternity passes away just to spend them with you. If I could make days last forever, if words could make wishes come true, I'd save every day like a treasure and then again, I would spend them with you. But there never seems to be enough time to do the things you want to do once you find them. I've looked around enough to know that you're the one I want to go through time with.
If I had a box just for wishes and dreams that had never come true, the box would be empty except for the memory of how they were answered by you. But there never seems to be enough time to do the things you want to do once you find them. I've looked around enough to know that you're the one I want to go through time with.

TRADUCCIÓ
Si pogués estalviar el temps dins d’una ampolla, la primera cosa que m’agradaria fer seria guardar cada dia fins al final de l’Eternitat només per passar-los amb tu. Si pogués fer que els dies duressin per sempre, si les paraules poguessin fer els somnis realitat, guardaria cada dia com un tresor i després, un altre cop els passaria amb tu. Però mai no sembla que hi hagi prou temps per fer les coses que vos fer un cop les trobes. He mirat arreu el suficient com per saber que tu ets aquella amb qui vull passar els meus dies.
Si tingués una caixa només per als desitjos i els somnis que mai s’han fet realitat, la caixa estaria buida excepte pel record de com van ser respostos per tu. Però mai no sembla que hi hagi prou temps per fer les coses que vos fer un cop les trobes. He mirat arreu el suficient com per saber que tu ets aquella amb qui vull passar els meus dies.

BOXING CHAMP. Kaiser Chiefs

Una escena singular ha ocorregut avui al metro. La típica d’un dia en què la freqüència de pas dels trens és menor. Això fa que la gent ocupi tot l’espai de les andanes i ompli els vagons fins al punt en que, amb prou feines, queda espai per moure’s. Si estàs en mig, i hi ha una frenada has de confiar que la persona que tens al costat impedirà que caiguis.
De manera que no hi ha més remei que tenir paciència i suportar el més dignament possible els contínues empentes i cops de bosses fins que arriba la nostra parada. Però és clar, sempre pot passar que aquell dia topin dues persones amb ganes de formar l’espectacle. Alguns rostres delaten aquesta propensió. I, al final, succeeix l’inevitable. Un comentari sarcàstic, una contestació grollera. Ja ho tenim: la retòrica de la violència que són els insults. El següent pas no pot ser un altre que barallar-se. Però ja podeu imaginar com pot ser una pugna quan el metro va ple com un ou.
Encara sort que la gran majoria no hi entra ‘a saco’. No obstant, quin estrès quan encara és tan d’hora. Jo he aconseguit baixar i m’he esperat al següent comboi. He arribat a la feina un xic tard però sencer. I tota aquesta singular escena m’ha fet recordar un vell sonet que vaig escriure fa un grapat d’anys. Diu així:

Una serpiente interminable avanza
bajo el suelo que pisamos. Delante
de ella se extiende un rebaño expectante.
Demasiado tarde. No hay esperanza.

El tosco animal arrastra la panza
por su túnel, se detiene y ruge ante
sus presas a las que engulle al instante.
El monstruo eructa y de nuevo se lanza

a recorrer el tortuoso camino,
a través de la oscura madriguera,
para aplacar su insaciable apetito.

Morder, devorar, tragar, es su sino.
Por más carne que digerir pudiera,
nunca quedará plenamente ahíto.


No sé per què, però aquesta és la cançó que aconsegueixo encaixar en tot plegat. Serà perquè venia escoltant els Kaiser Chiefs.

LLETRA
We went to the youth club and we looked out of place. I didn't know where to look So I, looked at your face. But you were a boxing champ, and I was a weakling. You didn't give me a chance, you gave me a beating and I thank you very much that you did. And as the time went by we stayed out of trouble. Before I could realise my age had doubled. The man I became is a tragic bore and he's not a boxing champ anymore. If there's one thing I’ve learnt it's to run away at least I enjoy what I do today, and I thank you very much that I do.

TRADUCCIÓ
Vam anar a la disco jove i vam tenir cura amb el lloc. Jo no sabia on mirar, així que et vaig mirar a la cara. Però tu eres un campió de boxa i jo un ‘tirillas’. No em vas donar una oportunitat, em vas clavar una pallissa. I dono gràcies perquè ho fessis. Y quan el temps va passar ens vam mantenir allunyats dels problemes. Abans que m’adonés, tenia el doble d’edat. L’home que vaig arribar a ser és un tràgic pesat i ell ja no és un campió de boxa. Si hi ha alguna cosa que he après és a escapar. Almenys gaudeixo d’allò a què em dedico avui. I dono les gràcies perquè ho faig.

ALICIA (EXPULSADA AL PAÍS DE LAS MARAVILLAS). Enrique Bunbury

En ocasions m’agradaria poder traspassar alguna porta espai-temporal i trobar-me en un altre món que fos ben diferent al qual vivim. Malgrat que sé poc de física, i de conceptes com ara la velocitat de la llum, l’equivalència de massa i energia, els forats de cuc, la teoria de les supercordes i altres coses per l’estil, em temo, que si vull anar a un món alternatiu, no em quedarà més remei que treballar per canviar aquest. Tenint en compte la meva llegendària nul•la capacitat de lideratge, o el que vindria a ser el mateix, el meu caràcter marcadament gregari, estic pràcticament convençut que m’hauré de resignar a constatar que seguiré aquest trànsit com un vulgar espectador. I no serà per falta de reflexions, no. Ben al contrari, de vegades aquestes cavil•lacions es prolonguen durant força temps i em porten per camins laberíntics que semblen no conduir enlloc. I, no obstant això, algun cop m’ha semblat trobar una solució. Evidentment, al final no ha estat més que un miratge.

LLETRA
Alicia, sortilegio de babia, en el fondo del espejo. Alicia ni supone, ni piensa con la luna por cerebro. Alicia en su pensamiento tirando del hilo de su enredo. Alicia en el laberinto sin minotauro, me llama: Teseo! Alicia es siempre tan breve que ya ha terminado. Alicia dice que te quiere cuando ya te ha abandonado. Alicia expulsada al país de las maravillas; para Alicia hoy es siempre todavía. Alicia viajando entre lunas de charla con musarañas. Alicia tejiendo las nubes con tela que nunca se acaba. Alicia es siempre tan breve que ya ha terminado. Alicia dice que te quiere cuando ya te ha abandonado. Alicia expulsada al país de las maravillas; para Alicia hoy es siempre todavía. Alicia expulsada al país de las maravillas. Alicia expulsada al país de las maravillas...

TODO EL DÍA LLOVIÓ. El Último de la Fila

Ahir vaig plegar de la feina cap a tres quarts de quatre. Tot i que no m’havia trobat gaire bé durant tot el dia, no vaig anar directe a casa. Vaig rebre la invitació d’un amic per prendre un cafè i xerrar una estona. Quan rebo aquestes propostes intento fer tot el possible per acceptar, i així va ser.

Ara no cal dir de què vam parlar; no crec que interessi a ningú. Així que, després d’una estona agradable, ens vam acomiadar a quarts de sis. Vaig caminar cap a la Via Augusta per lligar el bus. A l’últim moment vaig canviar d’opinió i, malgrat la pluja que queia, vaig enfilar el camí en direcció a casa. Trenta minuts.

Quan vaig arribar-hi em vaig trobar el meu germà que llegia. El vaig saludar en el moment que el meu pare sortia de la cuina. Va dir: ‘quin dia més complet; tot el dia ha plogut, tota la nit plovent’. Sense adonar-me’n vaig pensar en aquesta antiga cançó. Se’m va començar a repetir una i altra vegada fins que no vaig tenir més remei que buscar per entre els meus CD. Vaig trobar-la. Vaig escoltar-la. Gairebé no recordava la lletra. No és que sigui tremendament especial. No obstant això, crec que reflecteix força bé alguns canvis que d’un temps ençà intento introduir en la meva vida, en allò més quotidià. Tampoc m’estendré més en aquest tema; tampoc hauria d’interessar gaire a ningú. El millor serà que, si voleu, la llegiu i l’escolteu.

LLETRA
Todo el día llovió, toda la noche lloviendo; quiero estar donde tu estés, llamar al encantamiento. Que silbe el viento, que quiero entender en su voz llamadas divinas desde el sol! Alas en vez de corazones, que el espíritu nos eleve a las nubes. Dejar de sufrir; no ser tierno ni cruel, ni decrépito en mi esencia de ser. No volver a camino abierto. No admitir que me marquen. Si empleo la fuerza de mi corazón y gasto mi espíritu para soñar.
Que me puedan mentir o decirme lo que es mejor. Que yo sepa negarme a su juego. Barre el viento lo que es incierto y es la vida lo peor del desierto que es la propia vida. No volver ni aún en ángel. Rechinar, fiero el ceño. Retumbar, siempre que haga falta, en las puertas del infierno. Me niego a creer lo que dicen; no quiero tomar lo que ofrecen.

TRADUCCIÓ
Va ploure tot el dia, tota la nit plovent; vull ser on tu hi siguis, cridar a l’encanteri. Que xiuli el vent, que vull entendre en la seva veu invocacions divines des del sol! Ales en comptes de cors, que l’esperit ens elevi als núvols. Deixar de patir, no ser tendre, ni cruel, ni decrèpit en la meva essència de ser. No tornar a camí obert. No admetre que em marquin. Si faig servir la força del meu cor i gasto el meu esperit per somiar.
Que em puguin mentir o dir-me allò que és millor. Que jo sàpiga negar-me al seu joc. Escombra el vent el que és incert i és la vida el pitjor del desert que és la pròpia vida. No tornar inclús ni en àngel. Arrufar feréstec les celles. Retronar, sempre que calgui, a les portes de l’infern. Em nego a creure el que diuen; no vull prendre el que m’ofereixen.